En Jaume Nastrencat va ser el primer membre de la tripulació del Capità Bocanegra.
En aquells temps, l’Èric ni tan sols havía nascut. Sempre l’acompanya en Perico, el seu fidel lloro, que l’ha ajudat més d’un cop en alguna situació dificil.
El dia que el Sr. Bocanegra va decidir ser pirata, estava en un bar, prenent una xocolata calenta, molt pensatiu. Llavors, es va aixecar, va saltar damunt la taula i va cridar:
- ¡He decidit que em faré pirata! Viatjaré pels set mars, i viure aventures tots i cadascun dels dies de la resta de la meva vida. Qui em vol acompanyar?
El bar va quedar en silenci. Tots els que el van escoltar, van quedar parats i ben parats, bocaoberts i atemorits. Tots menys el barman, que mentre netejava una gerra de cervesa, se’l mirava a través de les seves petites ulleres de vidres rodons. El seu lloro, silenciós, feia el mateix.
- Què? Ningú vol acompanyar-me en aquest viatge? -va tornar a dir el Sr. Bocanegra
Llavors en Nastrencat va cabar de etejar la gerra, va fer un salt per damunt la barra, i tranquilament va dirigir-se cap a la taula on era aquell estrany home.
- Jo t’acompanyaré! -va dir, amb un to de veu molt tranquil i serè, tot allargant-li la ma.
En Bocanegra va somriure, es va reclinar, i varen encaixar les mans. Els testimonis que van viure aquell moment asseguren que en aquell instant van notar una energia molt intensa que venia del no res, una força invisible que van poder notar, sense saber explicar com podia ser.
Havia nascut la tripulació del Capità Bocanegra.
23-01-2011
